Ya veo que ha cambiado usted también el logotipo de su blog, la fotografía, y para bien, y por la confianza que usted ha depositado en mí le dejo un artículo, ya debe a estas alturas suponer que no soy ni somos usted y yo ni Nadie, peligrosos para la causa del psicoanálisis ni de la vida, y como no, le dejo a usted la opción que no disyuntiva de poder o no publicarlo. Nada cambiaría nuestra todavía larga vida y la de los nuestros, larga también, la patafísica no es reírse de la filosofía sino la nueva filosofía.
Harmonia, praxis i plusvàlues leonines
Si és ben cert que en molts països del món la pobresa ha arribat a límits insostenibles, també ho és que cert grup de països, que de tant en tant se sumen molts més, tot i que en un vaivé dialèctic al desenvolupament i a les polítiques socials, és per tant una errada veure la vida des del principi de castració, des del complex de castració, és a dir, el que és bo per a mi és roí per a tu. Però és cert que si no contemplem el miracle de què tot està en la consciència universal o intersecció entre els quatre elements del nus gordià, que suposaria Déu, podríem pensar com jo aquesta nit que la vida, la praxis, que no és només la revolució, sinó el portar el presupost familiar per exemple, pot quedar representat com una bassa d'oli on si posem més oli en el costat dret baixa de la banda esquerra i a l'inrevés, el meu cap m'ho ha fet saber de la seua comprensió en pensar que som gots comunicants com m'ha dit aquesta nit, és a dir el que va pensar Dalí amb el seu Crist de Cadaquès , en fer el "bé" un altre paga amb el meu "mal" les nostres "bones" accions. Déu, la consciència universal, l'inconscient junguià col·lectiu, el Gran Altre lacanià sap que sota la "manca" de tot llenguatge i per sobre, de vegades del complex d'Èdip es pot demanar l'impossible, tot i que de vegades i moltes, la major part d'elles només demanem el possible. Ja deia John Nasch que els números ens diuen allò que volem sentir i podem pensar que una família amb 6.000 € pot tenir en un moment de crisi la mateixa precarietat que una que guanye 900 €, però la praxis, la posibiilitat d'aixecar, d'alçar o ajupir el cap per sobre o sota la corda del destí en aquest cas econòmic, pot representar per exemple en macro-economia que la major part de les famílies del món hi viuen sobre el llindar de la pobresa i amb el necessari, si més no necessari per a viure, estimar, menjar i pensar. Vicent Adsuara i Rollan
1 comentario:
Ya veo que ha cambiado usted también el logotipo de su blog, la fotografía, y para bien, y por la confianza que usted ha depositado en mí le dejo un artículo, ya debe a estas alturas suponer que no soy ni somos usted y yo ni Nadie, peligrosos para la causa del psicoanálisis ni de la vida, y como no, le dejo a usted la opción que no disyuntiva de poder o no publicarlo. Nada cambiaría nuestra todavía larga vida y la de los nuestros, larga también, la patafísica no es reírse de la filosofía sino la nueva filosofía.
Harmonia, praxis i plusvàlues leonines
Si és ben cert que en molts països del món la pobresa ha arribat a límits insostenibles, també ho és que cert grup de països, que de tant en tant se sumen molts més, tot i que en un vaivé dialèctic al desenvolupament i a les polítiques socials, és per tant una errada veure la vida des del principi de castració, des del complex de castració, és a dir, el que és bo per a mi és roí per a tu.
Però és cert que si no contemplem el miracle de què tot està en la consciència universal o intersecció entre els quatre elements del nus gordià, que suposaria Déu, podríem pensar com jo aquesta nit que la vida, la praxis, que no és només la revolució, sinó el portar el presupost familiar per exemple, pot quedar representat com una bassa d'oli on si posem més oli en el costat dret baixa de la banda esquerra i a l'inrevés, el meu cap m'ho ha fet saber de la seua comprensió en pensar que som gots comunicants com m'ha dit aquesta nit, és a dir el que va pensar Dalí amb el seu Crist de Cadaquès , en fer el "bé" un altre paga amb el meu "mal" les nostres "bones" accions.
Déu, la consciència universal, l'inconscient junguià col·lectiu, el Gran Altre lacanià sap que sota la "manca" de tot llenguatge i per sobre, de vegades del complex d'Èdip es pot demanar l'impossible, tot i que de vegades i moltes, la major part d'elles només demanem el possible.
Ja deia John Nasch que els números ens diuen allò que volem sentir i podem pensar que una família amb 6.000 € pot tenir en un moment de crisi la mateixa precarietat que una que guanye 900 €, però la praxis, la posibiilitat d'aixecar, d'alçar o ajupir el cap per sobre o sota la corda del destí en aquest cas econòmic, pot representar per exemple en macro-economia que la major part de les famílies del món hi viuen sobre el llindar de la pobresa i amb el necessari, si més no necessari per a viure, estimar, menjar i pensar.
Vicent Adsuara i Rollan
Publicar un comentario